Charles Hermite

Charles Hermite
	;
Biografia
Naixement	24 desembre 1822 ; Dieuze (França)
Mort	14 gener 1901 (78 anys); París (França)
Sepultura	Cementiri de Montparnasse 48° 50′ 17″ N, 2° 19′ 37″ E / 48.83806°N,2.32694°E
192è President Acadèmia Francesa de les Ciències
	1r gener 1890 – 31 desembre 1890 ; ← Alfred Des Cloizeaux – Pierre Étienne Simon Duchartre →
Dades personals
Formació	École Polytechnique
Es coneix per	Teorema de Hermite-Lindemann; Matriu hermítica; Polinomis d'Hermite; Operador hermític; Nombre e
Activitat
Camp de treball	Àlgebra, teoria de nombres, matemàtiques, anàlisi matemàtica, forma quadràtica, polinomis ortogonals i funció el·líptica
Ocupació	Matemàtiques
Organització	École Polytechnique; Universitat de París
Membre de	Reial Societat d'Edimburg (1884–); Acadèmia de les Ciències de Torí (1877–); Royal Society (1873–); Acadèmia Francesa de les Ciències (1856–); Acadèmia Prussiana de les Ciències ; Acadèmia de Ciències de Rússia ; Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL ; Societat Filomàtica de París ; Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg ; Accademia Nazionale dei Lincei ; Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos ; Reial Acadèmia Sueca de Ciències ; Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Lliga de la Pàtria Francesa ; Acadèmia de Ciències d'Hongria ; Acadèmia d'Estanislau
Alumnes	Jules Tannery i Mijalko Ciric (en)
Influències	Eugène Charles Catalan; Augustin Louis Cauchy
Obra
	Obres destacables teoria de nombres ;
Estudiant doctoral	Henri Poincaré; Thomas Joannes Stieltjes; Jules Tannery; Marie Humbert; Mihailo Petrovic; Henri Padé
Família
Cònjuge	Louise Bertrand (germana de Joseph Bertrand)
Parents	Marcel Alexandre Bertrand (nebot)
	Premis (27 novembre 1873) Membre estranger de la Royal Society; Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències; Gran Oficial de la Legió d'Honor ;

Charles Hermite (Dieuze, Lorena, 24 de desembre de 1822 — París, 14 de gener de 1901),^[1] va ser un matemàtic francès.

Va ser professor a l'Escola Politècnica de París i membre de l'Acadèmia de les Ciències Francesa. Va fer treballs especialment sobre funcions el·líptiques i teoria de nombres.^[2]

Va ser el primer a demostrar que e és un nombre transcendent. Va ser professor, entre d'altres d'Henri Poincaré.

↑ Asimov, Isaac. «Hermite, Charles». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 200. ISBN 8429270043.
↑ «Charles Hermite». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[1] Asimov, Isaac. «Hermite, Charles». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 200. ISBN 8429270043.

[2] «Charles Hermite». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[1]

[2]